Contes de talps:




En aquest apartat trobem un recull de diversos contes d'imaginació on apareixen talps com a personatges principals:



Títol: “La princesa i el talp” (Conte georgià).
Autor: Ramon Girona.
Il•lustrador: Javier Olivares.
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Any: 2002.



Síntesi:
Aquesta és la història d’una princesa que vivia en un castell de vidre i d’un príncep que vivia en un castell de pedra. La princesa tenia un mirall amb el que podia veure-ho tot, o gairebé tot. El príncep en canvi, tenia molta facilitat per les llengües: sabia l’idioma de tots els animals. De sobte en el seu regne van començar a desaparèixer les pastanagues, les cols i els enciams dels seus horts i els pagesos van trobar el culpable: Un talp. El príncep va demanar-ne el seu perdó i el va fer abandonar el seu regne. El talp, però, va marxar acompanyat pel príncep i els seus visirs cap al castell de la princesa. El príncep li va demanar que la princesa es casés amb ell, però aquesta li va posar com a condició que passés una proba:havia d’amagar-se en un lloc on ella no els pogués veure amb el mirall: el príncep va invocar a l’àguila i li va demanar que l’amagués, però la princesa el va descobrir. Tot i així, aquesta li va donar una nova oportunitat: ell va cridar al cérvol i es va amagar en el bosc, i de nou, la princesa el va trobar. De nou, la princesa li va donar una altre oportunitat: ell es va amagar en una cova submarina, però aquesta el va tornar a trobar. Per últim, el príncep es va trobar al mateix talp que va treure del seu regnat i aquest li va ajudar a amagar-se fent un forat sota els peus de l’habitació de la princesa. Aquesta no el va trobar i finalment es van casar. Finalment, es va descobrir que l’animal que va robar les hortalisses i verdures de l’hort no va ser el talp.


Títol: “El topo Timoteo y los Cabezas de Melón”.
Autora: Maite Carranza.
Il•lustrador: Lluís Filella.
Editorial: Ediciones sm, La pipa de la paz.
Any: 1995.
Síntesi:
El Talp Timoteo explica als seus nebots els records que té de jove sobre els curiosos humans: Els Caps de Meló, als que va conèixer quan era jove en un dels seus viatges. Per a en Timoteo, els humans són de colors, no tenen pel i es compliquen la vida d’una forma molt original. Els nebots d’en Timoteo no deixen de riure en sentir les seves històries.



Títol: El talp i la lluna rebonica.
Autor:Jonathan Emmet.
Il•lustrador: Vanessa Cabban.
Editorial: Beascosa.



Síntesi: 
El talp creu que la lluna és la cosa més rebonica que ha vist mai. I la vol tenir. Però fer caure la lluna del cel no és feina fácil ! El talp veu la lluna i es queda bocabadat. Li sembla una perla blanca o una moneda d’argent ! Per això decideix que se la vol endur al seu cau. Intenta agafar-la saltant, amb un pal, a cops d’aglà, enfilant-se a un arbre, mentrestant va despertant a tots els seus amics del bosc. Quan es pensa que ja la té... la trenca ! Aleshores el conill, l’eriçó i l’esquirol li fan veure que la mirava a través de un bassal d’aigua i un núvol l’havia tapat, li expliquen que és impossible fer caure a la lluna. Tots quatre miren a la lluna al cel, és rebonica !


Títol: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap.
Autor: Werner Holzwarth/ Wolf Erlbruch.
Traducció: Maria Viu.
Editorial: Kalandraka.



Síntesi: 
Un dia la talpeta treu el cap de sota terra i li cau una caqueta damunt del seu cap. Vol saber qui li ha fet allò, així que comença a preguntar als animals que es troba (a la coloma, al cavall, al conill, a la cabra, a la vaca i al porc). Aleshores es troba a unes mosques grosses i li diuen que ha sigut un gos. Descobreix que ha sigut Sant Pere, el gos del carnisser, així que s’enfila a la caseta del gos i es fa una caqueta a sobre seu.


Títol: El pagès i els talps.
Autora: Mercè Escardó i Bas.
Il•lustradora: Rosa M. Curto.
Editorial: La Galera.



Síntesi: 
 L’Enric té un hort molt ben cuidat. Un dia, una família de talps passa per allà, decideixen quedar-s’hi i menjar-se els naps. El pagès comença a enginyar trampes, cada vegada més creatives, però l’únic que aconsegueix és que els talps s’ho passin d’allò més bé. Aquests animals es pensaven que l’Enric els volia divertir ! Arriba un dia en que el pagès es desespera, i els talps li diuen que ho hauria pogut dir abans ! Així que des d’aleshores, conviuen tots plegats a l’hort !