Títol: El león que
no sabía escribir.
Autor: Martin
Barltscheit.
Editorial: Lóguez.
Síntesi:
Un lleó
s’enamora d’una lleona que llegeix i li vol escriure una carta però no en sap.
Li demana a altres animals que li escriguin però escriuen coses que ell mai
posaria. Així que la lleona, que sent el que li volia escriure, se l’emporta i
junts escriuen la A d’Amor.
Títol: Un león en
París.
Autor: Beatrice Alemagna.
Editorial: SM.
Síntesi:
Hi havia
una vegada un lleó que s’avorreix a la sabana i marxa a París. Al principi es
sent molt trist, no troba el seu lloc, passa desapercebut i troba que tot és
molt melancòlic. Però mica en mica comença a descobrir coses que li agraden
fins que troba el seu lloc i s’hi queda per sempre.
Autora: Teresa Duran.
Il·lustradora: Franca Trabacchi.
Editorial: La Galera Quatre estacions.
Any: 2001.
Síntesi:
És la història dels lleons de la sabana. Es mantenen d’alt d’una roca i observen per si veuen algun animal a la llunyania. Les girafes en canvi estan sota els arbres i el lleó rugeix per a espantar-les. Uns de les lleones dóna a llum a tres lleonets, aquest sempre neixen completament cecs i la mare lleona els protegeix i els cuida molt bé. La mare lleona canvia el lloc on deixa els cadells cada tres o quatre nits per a que ningú ensumi el rastre. Els cadells creixen i juguen al costat de la resta. Les lleones són les encarregades d’anar a caçar, ja que ho fan millor que els lleons: s’amaguen entre els matolls i esperen que les zebres es dispersin. Una de les lleones salta sobre una d’elles i les altres també ajuden. Els primer en menjar són els lleons, després les lleones i per últim, els cadells. En canvi, tots van junts a veure aigua al riu. Per últim, els lleons són molt dormilegues i poden fer migdiades de fins i tot vint hores.
Autor: David Melling.
Editorial: RBA La Magrana.
Any: 2007.
Síntesi:
És la història d’un cadell que es compara amb el seu pare. Diu que algun dia tindrà els ullals tan esmolats com ell, una crinera eriçada, li creixeran les ungles i tindrà la cua molt forta, podrà ensumar i seguir els rastres, enfilar-se als arbres, llepar-se el nas, li fa sorolls la panxa després de dinar i és mandrós (tal i com li diu la seva mare). El seu pare li diu que no ha de tenir por ni de res tan si és petit com gran. Ell sap fer riure al seu pare i juguen junts a fet i amagar, tot i que el seu pare no juga gaire bé, però tot i així, tots els seus amics diuen que volen tenir un pare com ell.
Autora: Lola Casas.
Il·lustrador: Gusti.
Editorial: Serres.
Any: 2007.
Síntesi:
Un dia a la sabana va sonar un potent rugit, era el lleó Ernesto que s’estava despertant. Aquest, tenia tanta gana que va decidir sortir de caça i va posar-se a mirar els animals que hi havia al seu voltant per a escollir el que volia menjar-se: antílops, búfals, estruços, rinoceronts, girafes, gaseles i per últim, una zebra que li va semblar molt apetitosa. Mentre es preparava per atacar el van cridar per darrera pel seu nom: Era la Magdalena que el renyava per no anar a buscar als seus fills. Llavors aquesta el va deixar amb els cadells i ella es va encarregar d’anar a caçar.
Autors: Cèlia Riba.
Il.lustracions: Nuria Giralt.
Editorial: Publicacions de l’abadia de Montserrat.
Any: 1994.
Un lleó fa la migdiada quan un eixam de mosques es posen a voltejar al seu voltant. El lleó amb la cua les fa marxar però elles no tenen res més a fer, així que tornen a l’atac una vegada i un altra. Al final, el lleó proposa que si l’han d’empipar de totes maneres, almenys que ho facin d’una manera més agradable. I així és, des d’aquell dia, cada migdia les mosques li canten i ballen cançons de bressol.
Autors: Joan Amades.
Il.lustracions: Montserrat Torres.
Editorial: La Galera.
Any: 1981.
Hi havia una vegada un lleó molt malcarat i envejós d’un grill molt alegre, per això un dia el fa caure i comencen a discutir fins a desafiar-se en una batallà amb els amics de cadascun. Quan comença la baralla, els amics del grill comencen a picar i a engaxar-se fins que fan que els enemics es llencin per un barranc. Tot i ésser tan petits, el grills i el seu amics havien guanyat la partida.
Autora: Maria Eulàlia Valeri.
Il.lustracions: Maria Rius.
Editorial: La Galera.
Any: 1975.
Un dia un lleó caça un ratolí però aquest li perdona la vida. El ratolí, agraït li diu que si algun dia necessita que el cridi i el lleó riu ja que és massa petit i ell és el rei de la selva. Però, uns caçadors cacen al lleó i està presoner dins d’una xarxa, llavors el lleó decideix cridar el ratolí, el qual trenca la xarxa amb les seves dentetes i el pot salvar, des de llavors el lleó i el ratolí són bons amics.
Autors: Ricard Alcántara.
Il.lustracions: Emilio Urberuaga.
Editorial: Combel.
Any: 2000.
El lleó Flora ha crescut molt però té una veu molt fluixa i dèbil, així que decideix no sortir de casa fins resoldre el seu problema. Al final aprèn a parlat amb veu ronca i poderosa però era tant potent que no s’acostava ningú. Com que es sent molt sol, decideix tornar a parlar amb la veu de sempre.
Autor: Michelle Knudsen.
Editorial: Ekaré.
Il·lustrador: Kevin Hawkes.
Síntesi:
És la història d'un lleó que, un dia qualsevol, entra en una biblioteca i s'hi troba tan a gust, que decideix quedar-s'hi. Mentre el lleó respecti les normes (no n'hi ha cap que impedeixi l'entrada d'un lleó a la biblioteca) pot olorar els llibres, ajudar a netejar-los i, el que més li agrada, assistir a l'hora del conte. Al senyor Abellà li molesta la presència de l'animal, que no afecta a la cap de la biblioteca, la senyora Brunet, sempre hi quan el lleó guardi un estricte compliment de les normes. Fins que un dia, davant un esdeveniment inesperat, el lleó se salta les normes. És un conte perfecte perquè els infants entenguin que és important seguir les normes, però també que, si està justificat, aquestes es poden trencar. Les il·lustracions d'aquest llibre són de tipus clàssic i ens recorden els llibres "d'abans".
